Localitat<\/strong><\/p>\nKupinik (Kupinovo, S\u00e8rbia).<\/p>\n
L\u2019experi\u00e8ncia en el camp<\/strong><\/p>\nEl camp de treball d\u2019arqueologia<\/strong> que he realitzat ha estat a la poblaci\u00f3 de Kupinovo a S\u00e8rbia, a uns quaranta quil\u00f2metres de Belgrad. Ha consistit en netejar aquelles zones i estructures del castell de Kupinik que quedaven mes afectades per la vegetaci\u00f3 i pels arbres. Erem un equip format per deu persones procedents de Catalunya, Irlanda, S\u00e8rbia, Jap\u00f3, Alemanya, Fran\u00e7a i Espanya.<\/p>\nEl primer dia que vaig arribar a S\u00e8rbia vaig passar la nit a un alberg de Belgrad a Zel Stanica molt proper a l\u2019estaci\u00f3 central de tren. El segon dia vaig visitar el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Belgrad amb una exposici\u00f3 sobre l\u2019ocupaci\u00f3 de la ciutat durant la I Guerra Mundial i una exposici\u00f3 sobre l\u2019obra de la pintora Olga Ivanjicki. Tamb\u00e9 vaig visitar el Museu Etnol\u00f2gic. A la primera planta d\u2019aquest museu hi havien 72 vestits tradicionals serbis agrupats segons la seva zona de proced\u00e8ncia regional. Molts d\u2019aquests vestits estaven decorats amb monedes i simbolitzaven riquesa i posici\u00f3 social. A la tercera planta hi havia una gran multitud d\u2019objectes tradicionals agrupats en diferents col\u00b7leccions i que formaven part de la casa, del transport, dels oficis o de les activitats econ\u00f2miques anteriors a la revoluci\u00f3 industrial. Tamb\u00e9 vaig visitar el Kalemegdan, una gran fortalesa situada estrat\u00e8gicament entre el riu Sava i el Danubi, i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Marc. A la tarda vaig agafar l\u2019autob\u00fas cap a Kupinovo on hem vaig trobar amb les primeres volunt\u00e0ries.<\/p>\n<\/div>\n
L\u2019
horari de treball<\/strong> era de dilluns a divendres i f\u00e8iem sis hores cada dia. Ens acompanyaven els coordinadors i un treballador d\u2019una empresa de jardineria amb una motoserra que anava tallant les branques i els arbres mes propers a les muralles i a les torres. Els voluntaris agaf\u00e0vem aquestes branques i les tir\u00e0vem en grans fogueres que anaven consumint les restes durant tot el dia. La feina no era molt cansada f\u00edsicament per\u00f2 hi havia dies que plovia i ten\u00edem que parar a causa de la pluja.<\/p>\nEl castell de Kupinik es troba situat a la poblaci\u00f3 de Kupinovo, a la zona natural d\u2019Obdeska Bara, un entorn privilegiat d\u2019aiguamolls inundables que queda entre dos meandres del riu Sava i que rep el nom de la ferradura per la seva forma. El lloc es una reserva natural de primer ordre i es un centre important per ocells, encara que en aquesta estaci\u00f3 no n\u2019hi havia gaires. Els dies que feia bon temps, despr\u00e9s de dinar, an\u00e0vem fins al riu Sava per descansar i nadar. Hem vist granotes, tortugues, esquirols i porcs dom\u00e8stics que deixen anar pels boscos perqu\u00e8 s\u2019alimentin de nous i de glans. El cap de setmana<\/strong> vam fer una sortida des d\u2019Obrez fins a Kupinovo pels camins del parc natural. Vam pujar a una barca per creuar un petit estany i despr\u00e9s vam seguir per diferents senders. La zona est\u00e0 molt neta i s\u2019intenta preservar de l\u2019activitat duta a terme per l\u2019home.<\/p>\nEl castell presenta una planta quadrangular amb quatre torres angulars i una cinquena torre a l\u2019eix de la fa\u00e7ana on es trobava la porta d\u2019acc\u00e9s. Les dos torres angulars de la fa\u00e7ana eren hexagonals mentre que les dos torres posteriors eren circulars. A uns metres de la muralla posterior del castell hi ha un pou excavat al subs\u00f2l i recobert amb rajoles. S\u2019ha d\u2019anar amb compte ja que no hi ha senyals que ho adverteixin. La primera menci\u00f3 del castell \u00e9s en una font d\u2019Hongria de finals del XIV. Al segle XV esta vinculat amb el governant serbi Vuk Grgurevi\u0107 Brankovi\u0107 i la governanta Angelina. Segons els habitants de Kupinovo, el castell va ser la ultima pla\u00e7a de S\u00e8rbia en caure en mans dels otomans al segle XVI i despr\u00e9s va ser destru\u00efda. L\u2019obra esta feta a base de morter, maons i encofrats. Els murs i les parets presenten moltes fissures a causa de la destrucci\u00f3 i l\u2019erosi\u00f3. A la poblaci\u00f3 tamb\u00e9 es pot visitar l\u2019esgl\u00e9sia del Sant Esperit, l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Lluc i l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Angelina.<\/p>\n<\/div>\n
El d\u00e8spota Zmaj Vuk Grgurevik Brankovik va ser n\u00e9t de Durad Brankovik i tenia com a objectiu convertir Kupinik amb la capital del territori, fet que va aconseguir l\u2019any 1465. El seu nom significa Drag\u00f3 Llop. Segons la llegenda, al 1485 el governant estava entre la vida i la mort. Finalment va morir i les campanes de la poblaci\u00f3 van repicar tota la nit. Durant tres dies i tres nits els monjos van resar per la seva \u00e0nima.<\/p>\n
Va ser dipositat amb una caixa de roure a la cripta de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Lluc. Per\u00f2 la seva hist\u00f2ria no va acabar aqu\u00ed. Vuk va tornar miraculosament del m\u00f3n dels morts i va ser vist en moltes altres \u00e8poques a la regi\u00f3 d\u2019Obdeska Bara i altres llocs de S\u00e8rbia. Durant la II Guerra Mundial va ser vist a Belgrad defensant la ciutat portant una casaca negra decorada amb botons daurats. Avui en dia, encara els vilatans de Kupinovo veuen en les ombres d\u2019alguns voluntaris internacionals la figura d\u2019aquest governant, que vol tornar a convertir Kupinik amb la capital de S\u00e8rbia. Santa Angelina de S\u00e8rbia va ser una governanta molt famosa que va succeir a Zmaj Vuk.<\/p>\n
El dia 16 de setembre de 2017 va venir un periodista del Diari Nobosti i va fer-nos una entrevista que va sortir al mitj\u00e0 de paper i al digital. Tamb\u00e9 van venir estudiants de l\u2019escola d\u2019arquitectura de Belgrad i es van dedicar a fer mapes de les diferents estructures. Com activitats culturals paral\u00b7leles en Pera, l\u2019arque\u00f2leg local, ens va ensenyar uns v\u00eddeos molt interessants amb una recreaci\u00f3 en 3D del castell, un v\u00eddeo tur\u00edstic promocional sobre la zona i un v\u00eddeo del 1913 de producci\u00f3 alamana sobre l\u2019entorn natural d\u2019Obdeska. Tamb\u00e9 ens va ensenyar molts objectes fets de bronze i altres metalls recollits a la zona i en altres jaciments. Durant els \u00faltims dies ens va visitar una comitiva formada per prohoms de la poblaci\u00f3 i el territori per veure els canvis que havia experimentat el lloc.<\/p>\n<\/div>\n
La resta del temps el pass\u00e0vem al
centre d\u2019interpretaci\u00f3<\/strong> de la poblaci\u00f3. Dorm\u00edem en unes cabanes<\/strong> del segle XVIII en matalassos inflables sobre el terra o en llits desmuntables de campanya. Els nois i les noies ho f\u00e8iem en cabanes diferents. En la cabana principal hi havia l\u2019oficina i la cuina. Els dinars i els sopars<\/strong> els f\u00e8iem a l\u2019exterior en unes taules que hi havia a sota d\u2019un cobert. Hi recordo les partides de cartes, els jocs, les tert\u00falies sobre pol\u00edtica, els dibuixos manga que feia la volunt\u00e0ria japonesa, el cel estrellat des de la torre de fusta o les pel\u00b7l\u00edcules irlandeses. La gastronomia local<\/strong> tamb\u00e9 estava molt b\u00e9 a base d\u2019estofats, patates, porc, pollastre, salsitxes, pa arrebossat, risotto, pizza o bunyols de carbass\u00f3.<\/p>\nLa majoria de camps de voluntariat que he fet han estat relacionats amb el mon de l\u2019arqueologia. Aquest camp es un dels que mes he gaudit com arque\u00f2leg. La feina que f\u00e8iem no era d\u2019excavaci\u00f3 ni de laboratori, per\u00f2 poder estar en un lloc com aquest i poder-lo comen\u00e7ar a descobrir del mantell de vegetaci\u00f3 que durant segles l\u2019havia estat cobrint, ha estat una experi\u00e8ncia \u00fanica i molt recomanable. El contacte amb altres voluntaris procedents de diferents llocs del m\u00f3n i amb la gent local<\/strong> tamb\u00e9 ha estat molt enriquidor. Si no hagu\u00e9s fet aquest camp segurament no hagu\u00e9s tingut mai cap contacte tant amical amb persones procedents de llocs tant allunyats del planeta.<\/p>\n<\/div>\n <\/p>\n
<\/div>\n","protected":false},"featured_media":2309,"template":"","categoria-experiencia":[37,188],"class_list":["post-2308","experiencias","type-experiencias","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","categoria-experiencia-corta-duracion","categoria-experiencia-serbia-es"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/experiencies.cocat.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/experiencias\/2308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/experiencies.cocat.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/experiencias"}],"about":[{"href":"https:\/\/experiencies.cocat.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/experiencias"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/experiencies.cocat.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2309"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/experiencies.cocat.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"categoria-experiencia","embeddable":true,"href":"https:\/\/experiencies.cocat.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categoria-experiencia?post=2308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"1\"](\"http:\/\/www.cocat.org\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/11.jpg\")
<\/a><\/p>\n