Experiències
Organització d’acollida
Localitat
Alpe Dosso, Delebio, Italia
Any
2023
La preparació del viatge
Roba d’abrigar al vespre, ja que ets dalt la muntanya, botes de muntanya per caminar que ja estiguin una mica acostumades. Protecció del cos de cara el sol (ulleres, crema…). No cal portar guants de treball, però va bé si portes els teus propis. Pel que fa al transport no cal reservar els bitllets de tren amb antelació ja que a l’estació es poden comprar sense cap mena de problema.
Sobre el país
Molt bona cuina, costums molt semblants als catalans pel que fa els àpats, sobretaula, maneres de fer… Si saps una mica d’italià millor, per facilitar la comunicació amb els voluntaris locals ja que no parlen anglès o molt poc, però sinó amb ganes de poder parlar-hi i una mica d’imaginació, pots tenir bones converses amb ells.
Estil de vida
Els costos en generals molt bé, tots els àpats fora del refugi durant els dies inclosos eren ja coberts per l’organització. Així com a extres el primer i últim dia vam anar a fer un gelat, però preus correctes i de molt bona qualitat.
L’entorn del projecte
El diumenge com a dia de descans, vam anar d’excursió a uns llacs a l’altra banda de la muntanya i ens hi vam banyar. No va ser una ruta molt llarga, però sí que amb algun tros dur a causa del pendent i desnivell acumulat.
En marxar cap al tren/aeroport l’últim dia, ens vam agrupar segons l’hora i lloc per marxar i així poder tornar junts amb petits grups, i vam fer una petita volta per Colico i Lecco.
Resum de l’experiència
La gran majoria de dies a les 9 o abans ens posàvem en feina, netejant camins amb raclets i escombres adients durant 3 horetes. S’ha de dir que no es fa tan pesat com pot semblar, ja que pots anar parlant amb els companys i et vas movent de lloc. Depèn dels dies a la tarda també fèiem més feina, com preparar una menjadora pels animals salvatges de la zona o netejar més camins; sinó tarda lliure de descans.
Ens repartíem les tasques per parelles: neteja, cuina, rentar plats…
En tot moment hi va haver molt bona relació amb els camp líders, sempre obertes a suggeriments i comprensibles amb les situacions amb que ens trobàvem. Amb els companys sempre als primers dies costa una mica trobar un punt en comú, però tots sempre amb ganes de voler trobar maneres d’enfortir la nostra amistat.
El refugi era un lloc preciós, a 1500 m d’alçada, amb unes molt bones vistes dels Alps davant. La pujada va ser una mica dura, amb les motxilles i tot, però assequible per tothom anant al ritme de cadascú. Lavabos, dutxes i cuina totalment equipats i malgrat anar lenta, hi havia wifi, un luxe tenint en compte que era un refugi a la muntanya.
Consell per futurs/es voluntaris/àries
Estar disposat a caminar, ja que per molt que no ho sembli, et mous molt d’una banda a l’altra.
Com a anècdota, els voluntaris locals pugen un o dos cops per setmana, i es fa un sopar conjuntament on ells cuinen normalment menjar tradicional de la zona, i és una experiència molt bona i enriquidora per conèixer-se i veure com ells han viscut i crescut. Al principi costa una mica comunicar-s’hi, però cap als últims dies, ja hi ha molt d’estimació entre tots.
Anna R.